BIOGRAFIA NICOLAU DE CUSA

Università Niccolò Cusano > Universitat > BIOGRAFIA NICOLAU DE CUSA

Nicolau de Cusa (Nikolaus Krebs, Kues 1401-Todi 1464), era un jurista, teòleg, filòsof, polític, matemàtic i astrònom alemany, i un dels màxims exponents de l’humanisme a Europa. Estudià a Heidelberg, Pàdua (on es va doctorar en dret canònic) i a Colònia. Fou bisbe de Bressanone i després cardenal. Cusa també fou nomenat ambaixador papal i destacà com una de les figures més importants en un moment històric en què es vivia el declivi de la societat medieval i l’inici de l’edat moderna. Va viure en primera persona alguns dels fets històrics més importants del s. XV, com el Concili de Basilea-Ferrara-Florència (1431-1439), on es tractà la unió de l´Església llatina amb l‘ortodoxa i es va discutir sobre si l’autoritat suprema de l’Església catòlica havia de ser el Pontífex o el Consell general. La conquesta de Constantinoble per part dels turcs (1453) obligà a Cusa a reflexionar sobre la necessitat d’arribar a un punt d’entesa entre les diferents religions, posant èmfasi en el tema de l’únic Déu i l’únic text sagrat i no tant en la diversitat dels rituals.

Nicolau de Cusa tingué una gran influencia en la cultura occidental: com estudiós dels clàssics va descobrir un manuscrit –que avui dia es conserva a la Biblioteca Vaticana– amb dotze comèdies de Plaute que fins aleshores no es coneixien. Com astrònom va intuí, en contra de les teories geocèntriques de Ptolemeu i Aristòtil, i molt abans que Copèrnic i Galileu, que l’univers és infinit i que la Terra no s’està immòbil, sinó que gira al voltant del seu eix. Cusa ens ha llegat un mapa geogràfic molt detallat de l’Europa centreoriental, reproduït per primera vegada el 1491 d’un original que s’havia perdut (és dels primers mapes d’Europa des de la invenció de la impremta). També cal destacar que existeix certa relació entre el cardenal de Cusa i el descobriment d’Amèrica: Cristòfol Colom va copiar una carta plena de càlculs i mapes que anava dirigida als reis d’Espanya de part del gran cartògraf Paolo Dal Pozzo Toscanelli, gran amic de Cusa i amb qui parlaven d’astronomia i cosmologia. El cardenal es va interessar per una possible reforma del calendari de l’època i se li atribueix l’invent de les primeres ulleres còncaves contra la miopia. Va escriure nombrosos llibres de matemàtiques, entre els quals destaca el dedicat al problema de la «quadratura del cercle». Fou un gran coneixedor de l’Islam, va escriure un gran assaig sobre l’Alcorà que va dedicar al pontífex –i amic– Pius II. Com a filòsof, Cusa elaborà el concepte de “docta ignorància” que recuperava l’ensenyament socràtic del “només sé que no sé res” i el de la “consciència dels oposats”, que busca la noció d’«unitat en la diversitat» no només des d’un punt de vista teològic i filosòfic, sinó també social, mitjançant l’ideal de la concòrdia com a únic criteri d’acció política vàlid per a garantir la pau i la felicitat dels homes. De fet, Cusa creia fermament en la tolerància religiosa i afirmà que l’origen del poder deriva del consens voluntari dels individus que hi estan sotmesos.

Nicolau de Cusa està enterrat a Roma, a la basílica de Sant Pere in Vincoli, davant del Moisès de Miquel Àngel. Els manuscrits de les seves obres es conserven a la biblioteca de I’hospital de Kues, que fundà Cusa el 1458.

Bibliografia principal:

Niccolò Cusano, Opere religiose, a cura de Pio Gaia, Torí, UTET 1993.
Niccolò Cusano, Opere filosofiche, a cura de Graziella Federici Vescovini, Torí, UTET, 1972
Kurt Flasch, Niccolò Cusano. Lezioni introduttive a un’analisi genetica del suo pensiero, traducció de Tommaso Cavallo, Torí, Nino Aragno editore, 2010.
Giovanni Santinello, Introduzione a Niccolò Cusano. Amb bibliografia actualitzada, Roma-Bari, Laterza, 2008.